Coves de Yungang

Coves de Yungang
Tipus	Gruta ornamental
Localització
Entitat territorial administrativa	Shanxi (RP Xina)
	40° 06′ 35″ N, 113° 07′ 20″ E / 40.109722222222°N,113.12222222222°E
Dades i xifres
Superfície	Patrimoni de la Humanitat: 348,75 ha; zona tampó: 846,81 ha
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural → Àsia-Oceania insular
Data	2001 (25a Sessió), Criteris PH: (i), (ii), (iii) i (iv)
Identificador	1039
Lloc històric i cultural de la República Popular Xinesa
Data	1961
Història
Codi de catàleg	primera llista dels grans béns culturals protegits a escala nacional: 34.

Les coves de Yungang són un conjunt de 53 grutes i unes 1200 fornícules budistes, amb més de 51.000 estàtues de pedra que s'escampen per una àrea d'un quilòmetre quadrat d'extensió. Se situen als afores (al voltant de 20 km.) de la ciutat de Datong, a la província de Shanxi, en el nord de la Xina, era la capital de la dinastia Wei del nord.

La construcció de les coves a les muntanyes properes a la capital va començar l'any 460, amb la propostes del mestre monjo Tan Yao i l'autorització de l'emperador de la dinastia Wei del nord. Els treballs van acabar l'any 494, quan la dinastia Wei del nord, va decidir traslladar la capital a Luoyang.

Cada gruta té una estàtua principal de Buda. La més gran té 16,8 metres d'altura i la menor té 13,5 metres d'altura, representant respectivament als 5 primers emperadors de la dinastia Wei del nord.

Ens trobem en un període de molta activitat, que arriba fins al segle xi.

Podem veure un canvi de proporcions en les estàtues principals. Els forats que trobem al voltant del Buddha, formen part del procés constructiu. A més, el Buddha en qüestió, no és el Buddha històric, sinó Vairocana, entès com el Buddha celestial.

Trobem una escola budista en qüestió, que pensa que aquest personatge, anomenat també, el gran Buddha solar del Mahayana, és en realitat la figura principal a la qual rebre culte. Per aquesta escola, el Buddha històric és una forma provisional i Vairocana és la figura major.

Les coves en qüestió, es troben entre els primers exemples que queden de la gran època d'esplendor, de l'art budista a la Xina. Algunes de les coves eren simplement recintes en forma de cel·la, per a les figures del Buddha, mentre que d'altres eren recintes per ser utilitzades com a capelles. Els primers cinc temples van ser ordenats per un monjo d'una església, anomenat Tanyao. Sovint les cinc primeres imatges del Buddha en cada cova, s'han equiparat amb els cinc primers emperadors de Bei Wei; enfatitzant d'aquesta manera els aspectes polítics i el paper econòmic que la cort va imposar al budisme.